domingo, 25 de enero de 2009

Back to Gjøvik

Examens i nadal és una mala època per dedicar temps a escriure posts, però intentarem tornar-hi amb més anecdotes escandinaves.

I primer de tot, ja que el darrer post va ser el comiat desde Gjøvik relataré el viatge.. l'autentic relat..

Com molts de vosaltres ja sabeu aquella nit no vem dormir perque haviem de sortir de casa a les 4:00 de la matinada, aixi que òbviament, vem sortir a les 4:10 i a correr per arrivar a l'hora a la parada d'autobusos, i quan diem correr, vol dir correr per la carretera arrosegan una maleta de 36kg per sobre la neu (on evidentment les rodetes no giraven) , el portatil i una motxila. Ens vam sentir com gossos arrosegant un trineu amb un musher obés.
30 minuts més tard vam arribar a la Bus Stations just per veure com marxava el bus sense nosaltres.

Recapitulem. 4:30 de la matinada. Sense autobus. Suats de correr amb les maletes. Uns -5ºC. Tot tancat òbviament. I el proper bus sortiria 2h més tard amb el risc de no arrivar a agafar l'avió de tornada a casa.

Aquell moment va ser difícil. El cervell comença a treballar a marxes forçades pero a les 4:30 de la matinada, no hi ha cervell que funcioni bé. Tren? Descartat perque sortia a la mateixa hora que el bus i no ens deixa a l'aeroport. Taxi? Era una possible solució, així que vam veure un taxi cap a les 5:00 de la matinada i vam preguntar el preu. Tot seguit l'home va marxar perque ja tenia un client esperant, pero el preu era 10 vegades més car que el bus i s'igualava al preu de l'avió.

Així que vam esperar fins el proper bus, pregant a Buda, Alah, la santísima trnitat, Zeus i Thor per a que l'avió no marxes sense nosaltres. (Recordo que mentrestant estavem a l'intemperie, suats i a una temperatura que gelaría l'Hades!)

Però tranquils! que ja hem arribat a l'aeroport, on hem de fer una cua com les del Dragon Khan per embarcar la maleta i on, oh! sorpresa! tenim més problemes!
Com ja hem dit abans, la maleta pesava 36kg. Va ser el moment en que ho vem descobrir. La bona dona ens va dir que pesava massa, que ens haviem de desfer de part de l'equipatge per poder-la embarcar. Per sort, Susanna té el master de "Tetris para maletas por Alexey Pazhitnov " i va poder treure coses de la maleta gran per posar-la en la maleta de mà. Així la dona, després de pagar un plus pels kg de més que portavem va accedir a embarcar la maleta.

I nosaltres a correr.

A correr perque teniem que embarcar a l'avió i encara teniem tota la cua on et passen per l'escaner i la porta de l'avió, a veure si ho endevineu...si, estava a l'altre punta. Sort que l'aeroport és força petit.

Tranquils que com tots sabeu, la historia acaba bé. Vem poder agafar l'avió, i dormir placidament fins a la nostra estimada Barcelona.

Sento haver-me allargat, però aquest viatge va ser.. peculiar?

Esperem que els examens estiguin sortin bé a tothom! molta sort!!